
En una de les millors escenes de Big Fish (Tim Burton, 2004), el protagonista, després de passar una temporada en Espectre, el poble perfecte, s'adóna que, a pesar d'aquesta perfecció, ha arribat l'hora de marxar-se. Una nena, la mateixa que dies abans va llançar a un cable les sabates d'aquest, assisteix al moment de la seva partida:
-He d'anar-me. Aquesta nit.
-Per què?
-Aquest poble és més del que podria somiar qualsevol. I, si al final acabés aquí em consideraria afortunat. Però, la veritat és que encara no estic preparat per a acabar enlloc.
-Però ningú s'ha anat mai!
-...
-Com vas a poder anar-te sense les teves sabates?
-Sospito que em va a doldre... molt. Bueno, ho assec, però... En fi, adéu.
-No trobaràs cap lloc millor!
-Ni espero fer-lo.
-Promet-me que tornaràs.
-T'ho prometo. Algun dia. Quan sigui el meu moment.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada