valoració personal

Ja s'ha acabat, la exposició es va acabar el passat dissabte.
Personalment ha estat un èxit.
Els nervis, la recerca diversió i sobretot aprenentatge ja forma part del procés.

Pode el que ens ha costat més ha estat el material, pode aconseguir sabates, per això, vam anar en busca de sabates per tot Granollers, i agrair a tots aquells que han participat, hi han fet que el nostre projecte arribés fins on va arribar. Com a conseqüència de la falta de material, finalment el cable va estar ple de coses només sabates sinó objectes quotidians, brossa etc... Podríem anomenar-ho "thingsfiti"

El que ens hagués agradat es penjar sabates més enllà de Granollers, que era el nostre objectiu. Però per mancança de arterial i temps no ha estat possible.
Però no ens preocupa gens, ara ve un estiu amb temps de sobre, viatges etc.... I no ho deixarem en una sala sinó que continuarem deixant empremta.

Ara només ens queda realitzar el llibre d'artista, on hi haurà un recull de tot el nostre projecte, materials, esbossos, webs, imatges.. entre altres.

Imatges

21/05/2010




















Dana Musso i Helena Hernandez, shoefiteras.

THE END

Ja s'ha acabat, la exposició es va acabar el passat dissabte.
Personalment ha estat un èxit.
Els nervis, la recerca diversió i sobretot aprenentatge ja forma part del procés.
Ara ens queda realitzar el llibre d'artista, on hi haurà un recull de tot el nostre projecte, materials, esbossos, webs, imatges.. entre altres

Shoefiti a La Torreta

Granollers amb el Shoefiti

Granollers no és una ciutat perfecta. Però és una ciutat on cada parell de sabates condensa una història. Ara mateix, les meves sabates pengen d'un cable. Les meves sabates només són el petit testimoniatge de la meva història en aquesta ciutat, però hi ha moltes altres més. Sé que la meva història solament ha estat una entre tantes. I sé que, d'alguna manera, totes les mirades en el bus, les llàgrimes, els temors, les abraçades i els capvespres sense fí, però sobretot les paraules, ja són part de l'esperit d'aquesta ciutat.

Big Fish

En una de les millors escenes de Big Fish (Tim Burton, 2004), el protagonista, després de passar una temporada en Espectre, el poble perfecte, s'adóna que, a pesar d'aquesta perfecció, ha arribat l'hora de marxar-se. Una nena, la mateixa que dies abans va llançar a un cable les sabates d'aquest, assisteix al moment de la seva partida:

-He d'anar-me. Aquesta nit.
-Per què?
-Aquest poble és més del que podria somiar qualsevol. I, si al final acabés aquí em consideraria afortunat. Però, la veritat és que encara no estic preparat per a acabar enlloc.
-Però ningú s'ha anat mai!
-...
-Com vas a poder anar-te sense les teves sabates?
-Sospito que em va a doldre... molt. Bueno, ho assec, però... En fi, adéu.
-No trobaràs cap lloc millor!
-Ni espero fer-lo.
-Promet-me que tornaràs.
-T'ho prometo. Algun dia. Quan sigui el meu moment.

Més detalls

Hem vist que.... apareixen sabatilles penjades de cables de tensió en pel·lícules com: Wag the Dog (amb Robert de Niro i Dustin Hoffmann) i Big Fish (de Tim Burton) afegix més misticisme a aquesta pràctica aparentment innocent.

Shoefiti a Granollers

Nova idea

Hem trobat una web dedicada al shoefiti, i hem trobat noves idees, com per exemple en comtes de bambes han utilitzat esprais de pintura. Tot és possible per donar-li un toc més original i més urbà.

www.shoefiti.com

Primer shoefiti

Les primeres sabates penjades, apart una setmana en busca de sabates per totes les cases de Granollers.

Aquí estan les primeres al carrer princesa de Granollers.

Ja n'hem penjat dos més, el dilluns penjarem els vídeos dels tres parells!

Sex drive

Aquesta pel·lìcula ens regala unes grans imatges on les sabatilles són les protagonistes.

Per fi! Ja sabem com s'han de llençar, tot té algun truc

SHOEFITI invadeix els carrers de Madrid

DESENVOLUPAMENT

El lloc on és realitzarà el projecte serà fora del recinte de la Roca Umbert, és farà pels carrers de les ciutats, però quedarà immortalitzat fotogràficament del lloc on s’hauran llençat les sabates, és a dir, el soroll de la ciutat. Per tal de traslladar a l’espectador a les situacions viscudes amb l’ajuda de les fotografies .L’exposició dintre de l’espai d’arts;Dintre de la sala, l’obra ocuparà des de la primera columna a la segona, és necessari aquest lloc perquè les columnes imiten als pals elèctrics, desprès nosaltres penjarem cable que vagi d’una columna a l’altre i allà estaran les fotografies penjades.Pel que fa al temps, l’obra s’anirà fent mica en mica, tindrà un seguit de processos, s’aniran penjant fotografies a mesura que s’hagin fet.

PER QUÈ AQUEST PROJECTE ?

Aquest projecte ens va semblar interessant perquè és un art del que se n’ha parlat poc, tan com per mitjans de comunicació o la societat en general. Perquè esta mal vist però actualment en molts països és considera art de carrer juntament amb el graffiti.

INTRODUCCIÓ

Les grans ciutats no es queden curtes amb llegendes urbanes i expressió artístiques. Lo últim és el Shoefiti, joc de paraules en anglès de shoe(sabata) i graffiti. Consisteix en adornar els carrers amb calçat de tota mena penjat en els cables telefònics o de la llum.Són moltes les llegendes que s'han explicat sobre aquest fenomen, però realment poc se sap sobre el seu origen o la seva raó de ser. En les pistes de bàsquet era habitual jugar-se les sabatilles en un u contra un i penjar bé alt les del perdedor en un acte de humiliació.
Hi ha qui assegura que les sabatilles penjades són un codi entre bandes urbanes, ja sigui per a marcar el seu territori, per a honrar algun company mort o, simplement per a assenyalar on es pot aconseguir droga. Uns altres ho atribuïxen a una broma adolescent per a anunciar a tot el veïnat que algú ha perdut la virginitat. També, la versió més comú és la qual ho atribuïx als estudiants d'institut que les llencen als cables per a celebrar el dia de la seva graduació.
Sigui com sigui, aquest fenomen conegut com Shoefiti s'esta estenent per tot el món i ens demostra que les sabatilles que calcem poden ser art.